Encaram per segon any consecutiu unes festes de Pasqua estranyes a causa de la pandèmia. L’any passat estàvem confinats a casa, espantats i presos d’un desconcert com mai havíem viscut. “Una situació surrealista” era l’expressió més repetida.
Un any després, ens podem moure una mica, però encara estam lluny d’haver acabat amb el malson de la COVID19. No sabem massa bé quan finalitzarà aquesta pandèmia, però si que hem après algunes lliçons a la força. La primera fou que som més vulnerables del que ens crèiem. La segona, que cal molt de temps i feina per a desfer-nos del maleït virus.
Hem de seguir essent conscients de que tenim a les nostres mans una gran responsabilitat, i alhora, una gran capacitat d’adaptar-nos i complir amb les restriccions establertes per a tallar la transmissió del virus. L’esforç que hem fet fins ara ha estat molt gran, però no basta. No ens podem aturar, ni afluixar ni baixar la guàrdia encara.
Enguany, ens conformarem amb fer panades, crespells i robiols, les “PCR” pasquals mallorquines que corren per les xarxes, només amb les persones amb qui convivim. Ens les podrem menjar i gaudir com sempre i oblidar la dieta per a un altre moment; però el que no podem oblidar ni un instant és la necessitat de respectar la distància de seguretat, el bon ús de la mascareta i la neteja de mans.
Esporlerins, esporlerines, si feim bonda aquestes vacances, la fi d’aquest malson estarà més a prop, n’estic convençuda.
Moltes gràcies i bones festes de Pasqua!
Maria Ramon Salas
