04-Julio-2017
Durant les Festes de Sant Pere 2017 se va celebrar la presentació dels nous Gegants d'Esporles. Es tracta de tres noves figures creades per l'artista, escenògraf i artesà geganter local, Kake Portas, que amb aquestes paraules va presentar els tres personatges:
El Dimoni de s'Avenc
Davall es torrent d’Esporles hi ha una enorme cavitat, amb estalactites de grans dimensions.
És una cova plena de rierols i salts d’aigua, i un llac tant gran com el camp de futbol.
I al mig del llac, hi ha una torre rodona d’uns dos pisos d’alçada, amb una única finestra al mig.
Una finestra sense persianes, ni portellons, ni vidres, de la qual surt sempre un fum groguenc.
Els que ho han vist, diuen que sempre fa olor de sofre i que a dins si senten renous que escarrufen i posen la pell de gallina.
Idò dins aquesta torre, hi viu el Dimoni de s’Avenc. No és un dimoni molt dolent, diuen que surt els vespres de lluna fosca per fer entremaliadures i malifetes, sense anar mes enfora la setmana passada se’n va dur els picarols de dues someres, ves a saber que va fer amb ells.
Si anau al carrer de s’Avenc, que se diu així perquè abans hi havia un “porrentó”, que acabava amb un forat fons on ningú gosava a guaitar-hi, diuen que s’hi senten alguns gemecs i sons estranys.
Vos heu fitxat que a vegades el torrent dur aigua fins un poc mes envant des pont des Badalúc, i que a es Balladors ja no hi ha ni una gota? Això es perquè se’n va tota cap a dins s’Avenc.
La setmana passada enviarem un espeleòleg per anar a parlar amb el dimoni. De por que va tenir, tornar amb els cabells drets, però amb la feina feta. Va poder parlar amb ell i el convidà a la nostra festa. El dimoni de s’Avenc va dir que si. Que vindria. I ja el tenim aquí.
SENYORES I SENYOR NINS I NINES. DONEM LA BENVIGUDA AL DIMONI DE S’AVENC.
Apadrina la Colla de dimonis del Centre Cultural de Campos
La Dona d’aigua de sa Font de Dalt
No se si heu sentit mai parlar de les dones d’aigua.
Son esser fantàstics, fades poderoses i a la vegada un poc bruixes.
Solen viure a cisternes, pous, aljubs, fonts o cavitats on hi hagi abundància d’aigua.
Idò aquí, a Esporles, ni ha una que viu a sa Font de Dalt de Son Tries.
Si algun vespre d’estiu mirau cap a la font, a vegades es pot veure, una llum resplendent abraçant les soques i voltant per amunt i per avall entre els cimals i branques dels grans plataners que hi ha.
Diuen que aquest fenomen es produeix un instant abans de que la dona d’aigua surti a la superfície, per reunir-se a la taula de pedra que hi ha just davant, amb totes les bruixes, fades i essers fantàstics del voltant, fins hi tot es dimoni de s’Avenc que no se’n perd ni una.
Diuen que es reuneixen cada mes per fer recompte de les coses que han fet i que faran.
Per contar les bones accions, com ajudar a un nin o a una padrina sense que ells ho sàpiguen.
I també per contar alguna malifeta, com la de fer por al pobre caçador que passava per dins el bosc.
Per contactar amb ella, li deixarem divendres vespre, una carta damunt la taula, on li explicàvem que ens agradaria conèixer-la.
I que pensau que va dir...?
Idò si, que vindria i ja la tenim aquí.
SENYORES I SENYOR NINS I NINES. DONEM LA BENVIGUDA A LA DONA D’AIGUA DE SA FONT DE DALT
Apadrina Na Maria Enganxa de Felanitx
L’Ermasset
Just a devora sa Fita del Ram i ha la cova dels Ermasets.
Que li diuen així perquè hi viuen uns petits essers molt particulars.
Molt poca gent els ha vist, no els agrada fer-se veure i per això quan senten una persona s’amaguen.
Tenen els ulls grossos per veure-hi bé a la nit, encara que faci poca lluna.
I unes orelles molt grosses per poder sentir tot el que passa. Diuen que si de nit s’atraquen al poble, poden sentir les converses de dins les cases.
Son vegetarians i només mengen fruits i herba, i els hi agraden mots els aglans dolços.
Tenen com uns dits sobre el cap i a les orelles, per poder detectar els sostre de la cova, i així poder desplaçar-se ràpidament entre els forats i foradins sense pegar-se una carabassotada.
Son inofensius i molt bons al·lots. I son capaços de saber les intencions de la gent, i llegir el pensament, amb uns detectors que tenen al front i a les orelles.
Son de color verdós i si s’acoten entre les herbes, només se’ls hi veu el cap, i semblen una porrassa, Que es aquesta planta que fa un l’albó.
Per tant, si algun dia veis una porrassa que se mou, aneu alerta que potser sigui un Ermasset.
I voltros direu, com ho férem per convidar-los a la festa? molt senzill, pujarem fins a l’Ermita i diguérem cridant: Ermassets ens agradaria que vinguéssiu a la nostra festa!
I com que ho senten tot, i coneixen les nostres intencions. N’ha comparegut un. I aquí el tenim.
SENYORES I SENYOR NINS I NINES. DONEM LA BENVIGUDA A S’ERMASSET.
Apadrina Sa Bubota de Santa Maria del Camí
El Dimoni de s'Avenc
Davall es torrent d’Esporles hi ha una enorme cavitat, amb estalactites de grans dimensions.
És una cova plena de rierols i salts d’aigua, i un llac tant gran com el camp de futbol.
I al mig del llac, hi ha una torre rodona d’uns dos pisos d’alçada, amb una única finestra al mig.
Una finestra sense persianes, ni portellons, ni vidres, de la qual surt sempre un fum groguenc.
Els que ho han vist, diuen que sempre fa olor de sofre i que a dins si senten renous que escarrufen i posen la pell de gallina.
Idò dins aquesta torre, hi viu el Dimoni de s’Avenc. No és un dimoni molt dolent, diuen que surt els vespres de lluna fosca per fer entremaliadures i malifetes, sense anar mes enfora la setmana passada se’n va dur els picarols de dues someres, ves a saber que va fer amb ells.
Si anau al carrer de s’Avenc, que se diu així perquè abans hi havia un “porrentó”, que acabava amb un forat fons on ningú gosava a guaitar-hi, diuen que s’hi senten alguns gemecs i sons estranys.
Vos heu fitxat que a vegades el torrent dur aigua fins un poc mes envant des pont des Badalúc, i que a es Balladors ja no hi ha ni una gota? Això es perquè se’n va tota cap a dins s’Avenc.
La setmana passada enviarem un espeleòleg per anar a parlar amb el dimoni. De por que va tenir, tornar amb els cabells drets, però amb la feina feta. Va poder parlar amb ell i el convidà a la nostra festa. El dimoni de s’Avenc va dir que si. Que vindria. I ja el tenim aquí.
SENYORES I SENYOR NINS I NINES. DONEM LA BENVIGUDA AL DIMONI DE S’AVENC.
Apadrina la Colla de dimonis del Centre Cultural de Campos
La Dona d’aigua de sa Font de Dalt
No se si heu sentit mai parlar de les dones d’aigua.
Son esser fantàstics, fades poderoses i a la vegada un poc bruixes.
Solen viure a cisternes, pous, aljubs, fonts o cavitats on hi hagi abundància d’aigua.
Idò aquí, a Esporles, ni ha una que viu a sa Font de Dalt de Son Tries.
Si algun vespre d’estiu mirau cap a la font, a vegades es pot veure, una llum resplendent abraçant les soques i voltant per amunt i per avall entre els cimals i branques dels grans plataners que hi ha.
Diuen que aquest fenomen es produeix un instant abans de que la dona d’aigua surti a la superfície, per reunir-se a la taula de pedra que hi ha just davant, amb totes les bruixes, fades i essers fantàstics del voltant, fins hi tot es dimoni de s’Avenc que no se’n perd ni una.
Diuen que es reuneixen cada mes per fer recompte de les coses que han fet i que faran.
Per contar les bones accions, com ajudar a un nin o a una padrina sense que ells ho sàpiguen.
I també per contar alguna malifeta, com la de fer por al pobre caçador que passava per dins el bosc.
Per contactar amb ella, li deixarem divendres vespre, una carta damunt la taula, on li explicàvem que ens agradaria conèixer-la.
I que pensau que va dir...?
Idò si, que vindria i ja la tenim aquí.
SENYORES I SENYOR NINS I NINES. DONEM LA BENVIGUDA A LA DONA D’AIGUA DE SA FONT DE DALT
Apadrina Na Maria Enganxa de Felanitx
L’Ermasset
Just a devora sa Fita del Ram i ha la cova dels Ermasets.
Que li diuen així perquè hi viuen uns petits essers molt particulars.
Molt poca gent els ha vist, no els agrada fer-se veure i per això quan senten una persona s’amaguen.
Tenen els ulls grossos per veure-hi bé a la nit, encara que faci poca lluna.
I unes orelles molt grosses per poder sentir tot el que passa. Diuen que si de nit s’atraquen al poble, poden sentir les converses de dins les cases.
Son vegetarians i només mengen fruits i herba, i els hi agraden mots els aglans dolços.
Tenen com uns dits sobre el cap i a les orelles, per poder detectar els sostre de la cova, i així poder desplaçar-se ràpidament entre els forats i foradins sense pegar-se una carabassotada.
Son inofensius i molt bons al·lots. I son capaços de saber les intencions de la gent, i llegir el pensament, amb uns detectors que tenen al front i a les orelles.
Son de color verdós i si s’acoten entre les herbes, només se’ls hi veu el cap, i semblen una porrassa, Que es aquesta planta que fa un l’albó.
Per tant, si algun dia veis una porrassa que se mou, aneu alerta que potser sigui un Ermasset.
I voltros direu, com ho férem per convidar-los a la festa? molt senzill, pujarem fins a l’Ermita i diguérem cridant: Ermassets ens agradaria que vinguéssiu a la nostra festa!
I com que ho senten tot, i coneixen les nostres intencions. N’ha comparegut un. I aquí el tenim.
SENYORES I SENYOR NINS I NINES. DONEM LA BENVIGUDA A S’ERMASSET.
Apadrina Sa Bubota de Santa Maria del Camí
