La història és un mirall on ens podem reconèixer, tant com individualment com a col·lectiu. Esporles és terra antiga i, per tant, guarda moltes de les claus per entendre el seu tarannà, bastit generació rere generació.Aquesta ruta ajuda a descobrir a través de deu indrets moments cabdals en la història local.

Elsespaisde la història

La ruta comença al pont des Badaluc, un dels topònims d’origen àrab ben vius a la vila. Procedeix del mot ba'da al-lyy, que significa "darrera el penya-segat", fet que, com es pot comprovar es correspon a la realitat. D’aquí es passa a l’església de Sant Pere, fundada al segle XIII després de la conquesta de 1229. Des d’aquest moment fins a l’època moderna estava envoltada de camp. La que avui es pot contemplar és fruit d’una profunda reforma de principis del segle XX, promoguda pel rector Mateu Togores i Maimó. Vora la parròquia, s’alça la Rectoria, l’edifici més antic conservat a la vila (documentat ja al segle XIV).

La Vila Vella és el barri més antic del poble,un conjunt desenvolupat sobretot entre els segles XVI i XVII. Cresqué a partir de les terres de la Rectoria i els límits de Son Dameto. En canvi, a l’extrem sud del nucli s’estén la Vila Nova, barri iniciat al segle XVIII a partir de l’establiment del Rafal des Capellans, tot per encabir-hi una població cada cop més nombrosa. Arquitectònicament els immobles són senzills i austers, on es troba un interessant repertori de cases amb teules pintades (can Joan Raveta-1778-; -ca ses Cartes -1808-).

Amb l’arribada de les primeres Constitucions (s. XIX) i sobretot amb l’inici de l’activitat fabril i industrial (1870), l’economia d’Esporles es diversifica. Gràcies a l’establiment de Son Tries, neix el passeig Joan Riutort on s’arrengleren  immobles adscrits estèticament a aquellabelleépoque.

El segle XX és sinònim de canvis, sobretot socials. Mostra d’això és la Casa del Poble, inaugurada el 1930 per la Federació Obrera d’Esporles. Acollí un teatre, sales de reunions, biblioteca, diversos locals de sindicats, tant de la construcció com dels àmbits tèxtil i pagès.

També el segle XX ha estat, entre moltes altres coses, la centúria de l’educació. Per tal d’erradicar l’analfabetisme, durant la II República s’aixecaren les Escoles Velles-avui seu d’Imedea- a partir dels plànols de l’arquitecte Guillem Forteza.

El darrer indret és l’Ajuntament, edifici bastit durant la primera meitat del segle XX que aglutina els valors de representació, participació i igualtat. Paraules que avui dia ens poden sonar quotidianes,però que cal tenir molt present que moltes generacions d’esporlerines i esporlerins lluitaren perquè això fos avui una realitat.