L’estudi d’usos lingüístics, basat en 1.115 escoltes, situa el català en el 64,2% de les interaccions, davant el 27,3% en castellà i el 8,5% en altres llengües
Esporles manté el català com la llengua principal de relació al carrer. Aquesta és la principal conclusió del primer estudi de mesurament d’usos lingüístics impulsat per l’Ajuntament d’Esporles i elaborat per Plataforma per la Llengua, que ha analitzat la llengua de les converses espontànies als espais públics del municipi.
La diagnosi conclou que el 64,2% de les converses observades es produeixen en català, mentre que el 27,3% es desenvolupen en castellà i el 8,5% restant en altres llengües, principalment internacionals.
L’estudi s’ha elaborat mitjançant una metodologia d’observació no participant, que permet obtenir una fotografia real dels usos lingüístics quotidians sense intervenir ni condicionar el comportament de les persones observades. En total, s’han analitzat 1.115 converses recollides entre el 21 de febrer i el 15 de març de 2026, en diferents punts i franges horàries del municipi, amb un nivell de confiança del 95% i un marge d’error de ±2,73%.
Les observacions es varen realitzar en tres rutes diferenciades del municipi, amb fins a sis sessions per zona i en diferents franges horàries i dies de la setmana per garantir la màxima representativitat:
Ruta 1: entorns educatius, esportius i espais de socialització infantil i juvenil.
Ruta 2: centre del municipi, amb major presència de comerç, restauració i espais d’oci.
Ruta 3: zona residencial i d’activitat quotidiana.
Les dades indiquen que l’edat és el factor que més condiciona els usos lingüístics. Els grups que presenten una presència més elevada del català són els infants i la gent gran, mentre que entre adolescents i adults joves es detecta una reducció relativa del seu ús, especialment en contextos vinculats a l’oci i la restauració.
També apareixen diferències segons la zona observada. Els entorns educatius i esportius registren els nivells més elevats de converses en català, mentre que als espais amb major activitat comercial i de restauració el pes del català és inferior.
L’anàlisi per grups d’edat mostra que els infants (entre 2 i 14 anys) i les persones majors de 65 anys actuen com els principals “perfils mantenidors” del català al municipi. En les converses on participen aquests grups, la presència del català se situa habitualment entre el 70% i el 80%, arribant fins al 76,3% entre setmana en el cas dels infants i al 87,7% en el cas de la gent gran, fet que evidencia una elevada vitalitat lingüística i una bona transmissió intergeneracional de la llengua.
En canvi, els resultats indiquen una menor presència del català entre els grups d’edat intermedis. Entre els adolescents i joves (15–24 anys), l’ús del català baixa fins al 64,2%, mentre que les converses en castellà augmenten fins al 34,2%. Aquesta tendència és encara més visible entre els adults de primera etapa (25–44 anys), on el català baixa fins al 56,8% i apareix també la major presència d’interaccions en altres llengües (12,9%), especialment en entorns més vinculats a la restauració, l’oci i les dinàmiques de mobilitat del municipi.
La regidora de Política Lingüística de l’Ajuntament d’Esporles, Catalina Rosselló, ha valorat els resultats afirmant que «aquest estudi ens dona una fotografia real i útil per orientar les polítiques lingüístiques del municipi. Les dades són positives, però també ens indiquen on hem de concentrar els esforços».
Per la seva banda, el batle d’Esporles, Josep Ferrà, ha destacat que «el fet que més de sis de cada deu converses siguin en català mostra que la llengua continua viva al carrer. El compromís és, ara, convertir aquestes dades en accions concretes i tornar a mesurar d’aquí uns anys si allò que feim com a municipi té efectes reals».
A partir de les conclusions de la diagnosi, l’Ajuntament ja estudia futures línies d’actuació orientades a reforçar els usos lingüístics entre adolescents i joves, impulsar accions als espais d’oci i esport, millorar el paisatge lingüístic i reforçar els mecanismes d’acollida lingüística. Entre les propostes també hi ha repetir el mesurament en els pròxims anys per poder analitzar l’evolució dels resultats.
Entre les línies de treball plantejades a partir de la diagnosi destaquen:
-Impulsar una segona diagnosi sociolingüística en un termini de 3 o 4 anys per poder comparar l’evolució dels resultats.
-Reforçar els perfils mantenidors de la llengua, especialment infants i gent gran.
-Desenvolupar actuacions específiques amb adolescents i joves a través de l’esport i l’oci.
-Millorar el paisatge lingüístic del comerç i la restauració.
-Reforçar les polítiques d’acollida lingüística i incorporació de nous parlants.
-Promoure el català com a llengua habitual als espais públics i comunitaris.
L’estudi es converteix així en el primer punt de partida per fer seguiment de l’evolució sociolingüística d’Esporles i orientar futures polítiques municipals de promoció de la llengua.
