Entre finals del segle XIX i principis del XX, Esporles fou vila pionera gràcies a l’empenta d’una sèrie d’emprenedors del sector tèxtil i paperer. Però també ho fou degut a la força de molts d’esporlerins i sobretot d’esporlerines que participaren en aquesta nova etapa de la seva història i de la qual la vila d’avui n’és hereva.

Entre molins, batans i filadores

La ruta comença davant l’Ajuntament. Aquí l’escultura de la Filadora, obra de Remígia Caubet (1919-1997) -artista que tingué taller a Esporles-, resumeix la història contemporània d’Esporles: l’ofici de filadora i la importància de l’aigua.

No es pot escriure la història industrial d’Esporles sense esmentar la figura de Joan Riutort i Palmer (aprox. 1842-1917). Després de fer feina a sa Granja, adquirí una màquina de vapor de trenta cavalls a Barcelona i hi instal·la una turbina –tipus Pelton- en un molí als afores d’Esporles.

Dins el poble, però, se’n troben encara prou indicis d’algunes de les indústries que hi hagué. La fàbrica de paper de Can Trias va ser fundada per Joan Tries Bordoy en 1882. De l’edifici fabril, en resten uns assecadors de paper a la planta superior.

La Fàbrica “Can Campos” fou una de les fàbriques de filats, teixits i flassades de llana més rendibles del municipi. Això ho podem afirmar perquè n’arribà a comptar amb uns 350 treballadors.

La seu de la biblioteca municipal ocupa l’espai de l’antiga fàbrica “Can Fortuny” (dita també Can Magre). Fou l’any 1912 quan aquesta família convertí l’espai en una potentíssima indústria de flassades i teixits de llana. De més a més, fou la seu de la fàbrica d’electricitat del poble.

La fàbrica tèxtil Can Esteve, promoguda per Pere Roma Perelló, fou una de les tres empreses més rendibles del poble, tant per capacitat de producció com per nombre d’obrers, la majoria dels quals eren dones (teixidores, rodeteres, bitlleteres, repassadores i nuadores).

A l’arrencada del camí de Son Dameto, vora l’aparcament, encara es poden observar els porxos o estenedors on s’assecava el paper procedent de la fàbrica de Can Fortuny –dita popularment Can Magre-.

Esporles va ser vila de brodadores. Ens recorda la doctora Joana M. Escartín que en el 1910 n’hi havia 27 i tretze anys més endavant n’havien augmentat en 75. La majoria eren ocupades en tallers, però també n’hi havia en domicilis particulars. Un dels tallers més importants va ser el d’Antoni Covas Gomes, amb una quinzena de brodadores.

            L’àrea de llevant del poble té un tramat de carrers amb noms relacionats amb la indústria dels teixits. Un d’ells n’és el carrer Estricadors, mot que fa referència a l’operació d’aclarir i desembullar les troques de fil després d’una operació de tenyiment.

Finalment, els senyors de Can Ribes tenien una fàbrica tèxtil vora la Vila Nova Era una indústria de gran envergadura, ja que en el 1920 comptava amb 30 telers. Bona part del buc encara es conserva.