Observar, olorar, percebre, escoltar... són accions espontànies que qualsevol trescador pot gaudir amb plenitud en aquest indret natural i espiritual alhora. Bosc d’eremitoris i carboners, rondalles i calciners, on la passa és plaent i la història molt més que rica. Sens dubte, una ruta per una de les muntanyes més completes de tota la Serra. 

Pels boscatges de na Ferrana

            La ruta arrenca a la plaça de l’Ajuntament, davant la Casa de la Vila. Des d’aquí segueix pel passeig del Rei fins a carrer Joan Riutort. Volta per la costa de Son Tries, continua pel carrer Quarter i després pel camí des Rafal. La via, ja fora asfalt, arriba vora les cases des Rafal des Capellans, documentada al segle XVI. Per aquí puja per un primer tram del camí de Son Ferrà i, després de travessar la carretera des Verger, remunta per un bell tram empedrat fins al coll de s’Heura. 

            La ruta passa vora les cases de la possessió de Son Ferrà, una de les més emblemàtiques d’Esporles. Documentada a la baixa edat mitjana, en època moderna es dividí entre diversos membres de la família Ferrà. En 1879, la propietària Margalida Rosselló i Ferrà donà un tros de bosc per a la construcció de l’ermita. 

            Dos revolts més amunt s’hi troba el gran aljub de la possessió. Un cop traspassat el portell del bosc, el camí remunta amb gran esforç. Superat un rellar hi ha un mirador natural, amb magnífiques vistes damunt la vila i la vall. 

            En aquest tram el camí de carro mostra un alt grau de perfecció constructiva. En un revolt del camí hi ha l’accés al monument dedicat al Sagrat Cor de Jesús, inaugurat el 1940 a iniciativa del rector Mn. Mateu Togores i Maimó. 

            L’itinerari remunta fins assolir la plana on s’alça l’ermita de Maristel·la, la construcció de la qual començà el 1890, quan la congregació dels frares Terciaris Carmelites acceptaren la donació de Son Ferrà. La comunitat no fou mai nombrosa i en el 1926 abandonaren l’indret. Vora l’edifici hi ha un aljub amb bomba d’extracció manual. 

            Més enllà de la plana de l’ermita, el camí continua fins assolir les Ermites Velles, espai que habitaren els ermitans abans de la construcció de l’edifici principal. Aquest petit edifici ha estat recuperat ara fa uns anys. 

            La tornada a Esporles es fa per la mateixa ruta.