Esporles, malgrat no ser avui municipi amb costa, sí ha tingut una gran projecció cap al port des Canonge atesa la seva proximitat i també per englobar Banyalbufar fins al 1836. Des de molt antic, la seva platja ha servit de recer de barques de pesca d’esporlerins, els quals portaven les captures fins a la vila per tot aquest tramat de camins. Una ruta que no sols ens acosta a una llarga tradició sinó que també ens permet reviure la fonda relació dels esporlerins i esporlerines amb el port des Canonge. 

Esporles i la mar

            La ruta arrenca a la plaça de l’Ajuntament, davant la Casa de la Vila. Segueix pel carrer Nou de Sant Pere, travessa el torrent i volta pel carrer Pont. Continua a l’esquerra pel carrer de Darrere sa Paret i gira pel de Son Dameto. Passats es Estenedors (antics assecadors de paper), volta a l’esquerra i travessa el torrent des Gorg per un magnífic pont, d’un sol ull. A la part posterior hi ha la Potada des Gegant, un cocó de llegenda -dit popularment el Gorg de la Mar-.

            La ruta ascendeix lleugerament, amb magnífiques vistes damunt Esporles. En topar la bifurcació de Son Dameto, volta a l’esquerra. Aquesta possessió és una de les més importants del municipi. En arribar a l’altura de can Covent, segueix dret, per l’antic traçat del camí que feien servir els pescadors. La tirada desemboca en la carretera d’Esporles a Valldemossa (Ma-10). Volta a l’esquerra i continua pel primer camí a la dreta, que porta fins al mirador de Mirant de Mar. 

            La ruta, ara per senderó, segueix per l’esquerra del mirador. La tirada llavors continua carrera avall fins trobar el tram del camí dels Pescadors, de ferradura, que descendeix pels costers i alzinars de Son Coll. A voltes apareix algun fragment empedrat. 

            Aquest tram surt molt a prop de les cases de Son Coll, una possessió que arrela a l’època medieval amb el nom d’Alqueria Roja. La ruta travessa el novell nucli de la urbanització i acaba damunt la platja del Port des Canonge, una rada de còdols amb varadors tradicionals on, des d’antic els pescadors guardaven llurs barques.