Al marge del torrent / la vila s’escalona
Damunt cada portal / un parral d’or borrona
—Miquel Ferrà i Juan (1926)—

Els entorns urbans

L’escriptor Alexandre Ballester va anotar que «Esporles, al fons del temps, és bastida damunt dos nuclis urbans, dues poblacions originadores de l'actual vila. Un doble redol, Vila Vella i Vila Nova, amb noms propis, amb caràcter i amb tradició ambdós. Esporles és un doble redol amb Son Torrat com a àpex. Dos entorns amb una tercera zona generativa, es Balladors, més moderna». Així és: Esporles es mostra com una vila amb moltes cares, però sobretot cohesionada i forta: un poble bastit amb la suma de moltes veus.

El primitiu nucli nasqué a redós de la església parroquial al segle XIII, dotada d’una de les rectories més antigues i monumentals documentades a la Serra. A l’altra banda del torrent de Sant Pere s’arrengleren els carrers de la Vila Vella, on les cases llueixen les façanes com a testimoni del llarg passat que atresoren. Aquí també s’agrupen els carrerons més humils, com els de Son Torrat, des Gorg, etc., els quals ens remeten a la simplicitat de la vida d’un temps. 

A l’altre extrem, s’estén la Vila Nova, un barri nat al segle XVIII i XIX sota les faldes des Rafal per la necessitat d’acollir a una creixent població. Arquitectura i art popular es donen la mà i regalen al visitant façanes esgrafiades i mostres de teules pintades on s’intueixen esperances i temors, proteccions i benaurances.

​

 

 

Així, entre aquests dos nuclis, el poble ha anat creixent tira a tira, creant nous carrers i passeigs, novells edificis (la Casa del Poble, les Escoles Velles, l’Escorxador, les fàbriques de paper i teixits, etc.) i incipients barriades (es Balladors, sa Teulera, etc.).  

L’únic llogaret històric del municipi és s’Esgleieta, situat a l’entrada de la vall d’Esporles, al costat de la carretera de Valldemossa. Tot i ser un nucli senzill, l’església de Sant Maria de l’Olivar, les cases, l’única via empedrada i l’aljub de les Monges en fan un conjunt ple de bellesa i genuïnitat. 

Si us fa ganes conèixer un poc més el nostre patrimoni, us convidam a fer les rutes urbanes des d’aquest enllaç!

 

 

Fora-vila

Esporles és terra de grans possessions, moltes d’origen musulmà que es remunten ja als segles X-XIII. La proximitat de la capital, l’agraïda orografia i l’abundor d’aigua són trets pels quals els antics pobladors han tingut preferència per aquesta contrada de la Serra. Per un costat, sa Granja i Canet són els millors exemples de l’arquitectura civil barroca i neoclàssica respectivament, ambdues possessions amb jardins històrics de gran valor artístic. Els segueixen un bon nombre de latifundis com ara Son Dameto, Son Cabaspre, Son Ferrà de la Mola, Son Poquet, Son Mas, Son Tries, Son Quint, Son Tugores, Miralles, Son Malferit...

Així mateix, el municipi custodia un gran patrimoni etnològic. Destaca l’hidràulic, especialment perquè conserva part de la síquia que neix de la font de sa Granja (Fontis Dei —“la Font de Déu”— a l’època medieval) i també perquè compta amb la font d’en Baster, la qual aporta un important cabal a Palma. De més a més, el terme és curull de fonts de mina, algunes situades vora espais públics o de fàcil accés (font de Baix de Son Tries, font de sa Guixeria, font des Joncs, etc.) i per tant visitables.

Així mateix, sobre la falda dels costers muntanyosos es poden contemplar magnífics conjunts marjats, alguns dels quals han estat recuperats recentment per tal de reactivar-los agrícolament i ramadera després de dècades d’abandó. Els boscos, per altra banda, són un veritable museu a l’aire lliure d’elements d’explotació forestal d’un temps (sitges, forns de calç, basses, aljubs, camins, etc.).

Aquest patrimoni el podreu viure de prop fent algunes de les rutes que aquí us proposam (enllaç!)