Els passats dies 5 i 13 de novembre es varen fer dues assemblees obertes per a informar i respondre dubtes respecte d’alguns temes que ens preocupen com a ciutadans. Hi va haver una nombrosa assistència, però conscients de l’nterès que susciten determinats assumptes, i que no tothom va poder assistir a les assemblees, us feim arribar un resum en relació a dos dels temes que, entre d’altres, s’hi tractaren: l’AIGUA i el FEMS. 

La millora en la gestió d’aquests dos elements requereix actuacions importants per part de les administracions, però les mesures que s’adoptin només poden tenir èxit si es compta amb la col·laboració de la ciutadania. Per això, des de l’Ajuntament ens oferim de forma permanent per aclarir els dubtes que hi pugui haver i recollir els vostres suggeriments.  

L’AIGUA a ESPORLES: què passa i què feim?

Molts de pobles de Mallorca, i no sols Esporles, van patint any rere any, episodis de mancança d’aigua disponible per al consum. La preocupació arran de l’escassesa d’aigua corrent i sobretot després dels talls intermitents que es varen realitzar durant algunes setmanes, fa necessari donar informació i aclarir alguns dubtes que s’han anat suscitant.

D’on ve l’aigua que consumim?

A una part important dels municipis de Mallorca la gestió dels recursos hídrics la fa l’ABAQUA (Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental, depenent de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua) amb les plantes dessaladores (darrerament amb un fort creixement de la producció) de Palma, Alcúdia i Andratx, la captació d’aigua de sa Costera i els aqüífers de s’Estremera i sa Marineta. Palma i les zones properes reben també l’aigua dels embassaments de Cúber i Gorg Blau (però en moments de sequera reben, així mateix, aigua a través d’ABAQUA).

Però Esporles (com Banyalbufar, Estellencs, Puigpunyent, Deià, Valldemossa, Bunyola i altres) no està connectat a aquesta xarxa i passaran anys abans que hi estigui. L’aigua que consumim a Esporles prové de la Font Major (sa Granja) i del pou del Pla del Murtar (per al nucli del poble) i del pou Principal a ses Rotgetes i Jardín de Flores (a més del pou del Vial XIII, actualment no operatiu perquè es va esfondrar l’any 2023).

Quines estructures de captació i distribució pública tenim?

Al nucli d’Esporles, el dipòsit principal i el dipòsit de Son Tries (actualment en procés d’habilitació), i la xarxa de canonades per a la distribució. A ses Rotgetes i Jardín de Flores, el dipòsit principal i la xarxa de distribució corresponent.

Quines causes té l’escassesa d’aigua disponible?

La falta d’aigua es produeix de manera periòdica i cada vegada amb més freqüència i intensitat. Hi ha diverses causes. Les més importants: falta de pluja o sequera (conseqüència del canvi climàtic i que és previsible que s’agreugi), augment de la població resident (un 20% des de l’any 2004), augment de la població flotant (ETV, etc.), increment del consum per càpita, pèrdues a la xarxa...

Com és que hi ha pèrdues a la xarxa d'aigua?

S’ha publicat fa poc una estadística que mostrava els percentatges d’aigua no comptabilitzada en diferents municipis, i el d’Esporles era dels més alts (prop del 60%). És necessari fer dues consideracions al respecte: 

Una, que l’aigua que es perd per fuites no “desapareix”: s’infiltra de bell nou als aqüífers.

I dues (i més important per entendre la situació): Els percentatges de l’estudi es refereixen a aigua NO COMPTABILITZADA. no a aigua “perduda” per fuites. L’aigua no comptabilitzada (o no registrada) és la diferència entre l'aigua subministrada a la xarxa i l’aigua facturada en el període corresponent. Per tant, el percentatge d’aigua no comptabilitzada inclou:

1.Els consums no registrats (punts no dotats de comptador, com per exemple edificis públics on el cost de l’aigua és assumit per l’ajuntament).

2.Inexactituds dels sensors de consum (comptadors) que si són vells poden infravalorar el consum i per tant en realitat s’ha utilitzat més aigua que la que es comptabilitzarà (per tant, tampoc no és aigua perduda).

3.Pèrdues reals (fuites). Causades sobretot per l'antiguitat de bona part de la xarxa. Malgrat que en èpoques d’abundància aquestes no serien un problema greu, sí que ho són en èpoques de sequera. Per tant, és un tema de preocupació i som conscients que hi hem de seguir fent feina de manera permanent (convé dir que en altres moments les pèrdues han estat inferiors: menys del 50% l’any 2016 o 27% el 2018) 

Quines mesures s’han pres per a millorar la situació?

Des de desembre de 2015 s'han fet inversions en el manteniment i renovació de la xarxa de distribució, en la millora dels equips de detecció i control, en la construcció de noves estructures (dipòsit de Son Tries), per valor aproximat de 1 800 000 euros. 

S’ha activat el Pla de gestió sostenible de l’aigua (aprovat l’any 2021). 

S’han fet campanyes de conscienciació i d’informació. S’ha elaborat un pla d’inversions.

S’han fet reunions dedicades a la prevenció de la problemàtica del subministrament  amb la Direcció General de Recursos Hídrics.

S’han pres mesures restrictives (limitacions en els usos permesos de l’aigua de la xarxa municipal) i s’han executat talls per zones, temporals i intermitents en el subministrament.

Quines actuacions estan previstes d’ara en endavant?

Projectes ja presentats:

Al Consell de Mallorca, amb una subvenció de 300 000 euros

Fer un nou pou de reserva al Pla des Murtar.- Fer un nou pou de substitució a ses Rotgetes.- Dos projectes de telemetria: Canviar els actuals comptadors per uns de digitals, que optimitzaran el control de fuites i permetran una gestió ràpida sobre els excessos de consum, les operacions de manteniment, etc.

Al Govern de les Illes Balears, amb una subvenció de 600 000 euros: 

Substitució de canonades d'aigües netes, brutes i pluvials a carrers on es detecten més deficiències (Darrere sa paret,  sa Pansa, s’Avenc, sa Costeta…)

I, a més: Accelerar el procés d’alta del dipòsit de Son Tries i la declaració de la font de Baix com a potable.

Continuar la detecció sistemàtica de fuites i la renovació de canonades.

Implanta un sistema de tarifes progressives que gravi els consums excessius. 

Ordenar una moratòria per a la construcció de noves piscines.

Establir uns límits de consum per persona i dia revisable en èpoques de sequera.

Contractar un servei extern permanent de detecció i reparació de fuites.

Sol·licitar subvencions PERTE (Proyectos estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica) en el ministeri corresponent.

Revisar el Pla de gestió i ordenança d’abastiment. Desenvolupar campanyes d’informació i sensibilització adreçades a la població en general o a determinats sectors.

El FEMS a ESPORLES: què passa i què feim?

La recollida de residus és una tasca complexa. Hi sol haver dificultats puntuals, però darrerament els contratemps són reiterats i freqüents. I no sols passa a Esporles. 

Quins canvis hi ha hagut en la gestió de residus a Esporles els darrers anys?

Vegem un resum esquemàtic dels fets més importants: Any 2005: s’instal·la el Punt Verd. 2006: es comença la recollida porta a porta (RPAP). 2007: s’amplia la RPAP d’envasos lleugers a dos dies per setmana. 2008: es comença la RPAP a les urbanitzacions fora del nucli. 2009: s’implanta la bossa vermella (pagament per generació) i es redueix la taxa fixa a 90 euros anuals, dels 140 que es pagaven anteriorment

Com ha evolucionat la separació de residus?

Esporles ha estat un municipi model en aquest camp. Hem passat de produir un 87,5% de rebuig i un 12,5% de fracció separada el 2005, a fer una separació per fraccions reciclables d’un 77,8% i només un 22,2% de rebuig l’any 2021. Això té uns efectes econòmics importants: els ingressos municipals per material reciclable (que “compra” Ecoembes i Ecovidrio) són, en el període 2019 a 2023, de 466 604,77 €, mentre que les despeses a Tirme per incineració són 228 501,21 €. El balanç és de +238 103,56 €: una mitjana de

+59 525 € per any (tot i que insuficient per a cobrir les despeses de la recollida, que són uns 158 361 €/any).

Qui s’encarrega de la recollida?

Des de l’any 2018, FCC Medio Ambiente. Anteriorment, la Fundació Deixalles, però no disposaven de recursos humans i mecànics suficients per a donar l’abast i es va haver de canviar la concessió. Actualment la Fundació Deixalles gestiona el Punt Verd.

Quins problemes s’han presentat?

Després d’uns anys amb dificultats esporàdiques i petits conflictes, a partir de l’any 2020 les incidències s’han incrementat notablement,tal com ha passat també a pràcticament tots els pobles que tenen un sistema de recollida per concessió. Per exemple, canvis de calendari freqüents, residus no recollits, males pràctiques en la recollida, zones sense recollir, etc.

Quines mesures s’han pres davant els incompliments per part de l’empresa?

S’han imposat les sancions que la llei permet. Una d’elles, de 10 392,72 €, ja ha estat liquidada. N’hi ha cinc més de tramitades per un import total de 63 842,75 €. I hi ha expedients nous pendents de tramitar. I també, per descomptat, s’ha mantingut una comunicació constant amb l’empresa, per tal d’informar sobre els problemes, conèixer les possibles raons i exigir solucions. 

Què ha motivat aquest augment de les incidències?

1.L'augment de demanda de treballadors a altres àmbits laborals ha provocat que molts de treballadors de la recollida de residus hagin passat a altres ocupacions amb millors condicions. Com a conseqüència, el personal de recollida està en permanent rotació, sense arribar a agafar experiència, i cada vegada és personal amb menys qualificació.

2.L’accident que patí un camió de recollida, amb resultat fatal, l’any 2020 revelà que l’horari que feien els treballadors no complia les normes de descans mínim. Això feu créixer el malestar laboral del personal.

3.El mal estat dels vehicles i la maquinària, a vegades vella o obsoleta, i amb importants dificultats per a la seva reparació ràpida, provoca fallides en el servei i agreuja les condicions laborals.

4.El conveni col·lectiu autonòmic del sector firmat l’any 2021 incorpora millores laborals substancials: augment salarial del 40%, jornada de 1797 hores anuals amb un màxim de 40 setmanals, 30 dies de vacances, etc. Emperò, aquestes noves condicions no s’apliquen mentre duri la concessió licitada anteriorment, com és ara el cas d’Esporles, Llucmajor i altres. 

5.En la concessió a FCC es contemplava una pròrroga de l’abril de 2022 a l’abril de 2024. Així i tot, l’ajuntament va treballar per tenir un nou concurs publicat i concedit l’any 2023, per tal de poder aplicar les noves condicions, però el concurs va quedar finalment desert . El febrer de 2024 s’aprovà novament la licitació però es va rebre un recurs relatiu a un punt referent a la vaga. L’ajuntament acceptà el recurs i s’incorporà la modificació corresponent. Així mateix, FCC ha fet algunes consideracions que han fet replantejar el plec de condicions.  Ara mateix, l’Ajuntament estudia alguns canvis que es podrien fer per tal de millorar.lo. 

Per què es presenten tan poques empreses al concurs de licitació?

Com en molts altres pobles, les condicions econòmiques no són atractives fins que s’apliqui el nou conveni col·lectiu.I en el cas d’Esporles en particular, el sistema de recollida és complicat i no els resulta motivador, per raons com ara: zones d’accés incòmode,  calendari amb moltes variants, clàusules tècniques difícils de complir... Sembla que encara que millori l’oferta econòmica les empreses podríen no tenir gaire interès en la concessió.

Què feim i podem fer per tal de solucionar el problema de manera definitiva?

1.S’ha millorat molt la oferta econòmica: mentre el contracte actual (adjudicat l’abril de 2018) assigna 158 361,36 € anuals (13 196,78 € mensuals) per a quatre anys amb 2 de pròrroga; el nou contracte, pendent de licitació, adjudica 335 201,23 € anuals (27 933,43 € mensuals) per 5 anys i possible pròrroga.

2.Aquest increment de la despesa -amb la corresponent millora, així com la norma estatal que obligarà els ajuntaments a establir una taxa que cobreixi el 100% de la despesa de la gestió de residus, obligarà a un augment en la taxa de fems i possiblement en el cost de la bossa vermella. Hem de tenir en compte que la taxa anual de 90 € no s’ha modificat des que es va implantar l’any 2009. Només que s’hagués anat aplicant l’augment de l’IPC cada any, en aquests darrers 15 anys, la taxa actual seria de 124,61 €. Així, la nova taxa estarà en principi a l’entorn d’aquesta quantitat sense que això representi un augment real del seu valor, encara que això no descarta ajustos ulteriors per fer front a les noves condicions i normes legals.

3.Reunions i negociacions amb FCC per a estudiar les modificacions viables que farien més fàcil la feina dels treballadors, sense perdre la política de la recollida selectiva porta a porta (formes de presentar els residus, calendari setmanal de recollida, zones de difícil accés, etc). 

4.Assemblea informativa oberta a principis de maig i el 13 de novembre passat.

5.Davant la impossibilitat d’acord amb un contracte pont o una pròrroga extraordinària del vigent, ACCELERAR LA NOVA LICITACIÓ.